Aquest conte, dirigit als més petits de la casa, és un cant a la bellesa de la vellesa. Els avis, protagonistes de la narració, ens expliquen com han passat els anys i com es veuen ara. Però sobretot ens enseyen el camí de l'estimació.
"L'avi agafà l'àvia per la cintura i es
posaren a ballar. Després, mirà profundament als ulls de l'àvia i li
digué: Ramona, tens els ulls tristos i bonics com els estels de la nit.
Llavors l'àvia mirà ben endins els ulls de l'avi i veié que ell també
tenia... els ulls tristos com els estels de la nit i les pestanyes
curtes com l'herba acabada de segar i la pell arrugada com les nous d'un
pastís i els llavis secs com la sorra del desert i els cabells blancs
com un núvol d'estiu i les cames primetes com les d'una oreneta. L'avi
s'ajupí per collir una margarida, la clavà a l'armilla de l'avi i
s'abraçà ben abraçadeta al seu pit. Després mirà el cel, tornà a mirar
els ulls de l'avi i, sense deixar de ballar, li digué: "Ramon, ets tan
bonic com la lluna"!
Chema Heras
Barcelona: Kalandraka, 2006.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada