En
Derek és un fenomen del monopatí, i així,
per casualitat, el
coordinador d’especialistes d’una
pel·lícula el veu fent skate pel
carrer i el contracta perquè treballi
uns dies amb ell.
En
Derek no podia somiar amb res
millor: uns
dies sense classe, rodar
amb una superestrella i
menjar galetes i gelats durant
els descansos.
Tanta
felicitat havia d’amagar algun
inconvenient...
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada