Hi ha nens que viuen una realitat però en somien una altra. L'Anna
Obiols ha creat un text sensible que és la dolça melodia dels pensaments
d'un nen que viu al carrer. Les il·lustracions que l'acompanyen surten
de la mà mestra d'en Subi, dels seus pinzells i de la barreja de les
pintures amb cafè...
Cafè dolç, cafè amarg és un conte per a petits i grans que ens
ensenya a valorar les coses a les quals tot sovint no donem importància
pel fet de ser-nos simplement quotidianes. Després de llegir el conte de
ben segur que apreciarem una mica més tot allò petit però fonamental
que moltes vegades ens passa per alt. El relat ens ajudarà a pensar i
reflexionar sobre el que és important, necessari o imprescindible en
aquesta vida. El més colpidor d'aquesta història és que qui ens fa
arribar a aquestes conclusions és un nen que viu al carrer, en Mikhail.
En Mikhail no té família, no pot anar a l'escola perquè ha de treballar,
viu dins una capsa de cartró i el seu únic amic és un rodamón.
L'Anna Obiols ha escrit un text sensible que ens fa viatjar a través dels pensaments d'un infant que viu al carrer. Cada frase va acompanyada d'una imatge colpidora que posa la pell de gallina. En Mikhail enumera un seguit d'elements que tothom té i ningú aprecia; coses que per a ell serien vitals però no té la sort de poder-ne gaudir. Com si fos una cançó, en Mikhail ens donarà a conèixer les seves pors, la seva tristesa i les seves mancances. Cadascuna de les seves afirmacions, el to que utilitza i els dibuixos que les acompanyen fan que al lector li sigui molt fàcil posar-se a la seva pell.
L'Anna Obiols ha escrit un text sensible que ens fa viatjar a través dels pensaments d'un infant que viu al carrer. Cada frase va acompanyada d'una imatge colpidora que posa la pell de gallina. En Mikhail enumera un seguit d'elements que tothom té i ningú aprecia; coses que per a ell serien vitals però no té la sort de poder-ne gaudir. Com si fos una cançó, en Mikhail ens donarà a conèixer les seves pors, la seva tristesa i les seves mancances. Cadascuna de les seves afirmacions, el to que utilitza i els dibuixos que les acompanyen fan que al lector li sigui molt fàcil posar-se a la seva pell.
«… Alguns nens diuen que s’avorreixen. Jo no tinc temps per jugar. /
Ploren perquè no volen anar a l’escola. I jo perquè no hi puc anar. / Hi
ha qui vol una televisió a l’habitació. I jo una casa que no sigui de
cartró. / Sovint s’enfaden amb els seus pares. Jo, cada dia, els trobo a
faltar...».
Els penedesencs Anna Obiols i Subi són els autors d'aquest llibre sensible i sensibilitzador alhora, que sense dibuixar una realitat catastròfica sí que mostra una crua realitat.
Anna Obiols, Subi (Il.)
Cànoves i Samalús : Proteus, 2010
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada