Browne, un dels mestres de la literatura infantil, ens proposa una història amb dos infants protagonistes que són en
realitat personatges al·legòrics que volen representar per una banda el
materialisme i per l’altra el poder de la imaginació, del món interior.
El materialisme és clar i evident pràcticament des de la pàgina 1 en la
figura de l’Albert, el nen que va fardant davant del Joan de tot allò
que té (una bici nova, una pilota nova, una bossa enorme de
llaminadures, una disfressa de goril·la...). Sembla, però, que la sort
no l’acompanyi, perquè per una banda, les seves preuades possessions no
semblen despertar l’enveja que ell voldria en l’altre criatura, i per
l’altra, les seves aventures sempre acaben malament (la bicicleta
estrellada, la pilota trencant un vidre, la bossa de llaminadures
provocant-li una bona indigestió...).
El perquè el Joan no es deleix per les joguines de l’Albert és el quid
de la qüestió, i és possible que no ens n’adonem fins a la última plana,
però de fet el senyor Browne ens ha estat deixant pistes “visuals” tot
al llarg de les il·lustracions que acompanyen la història.
Qui necessita
de les “coses”, quan li ha estat concedit el do de la imaginació?
Anthony Browne
Barcelona : Intermón Oxfam, 2011
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada